Índex
1. Maneres de difinir la pobresa.
2. Percepció del percentatge de població pobra
3. Opinió sobre els motius de la pobresa
___________________________________________________________________________________
1.- Maneres de definir la pobresa de les persones a Andorra.
Freqüències |
% |
|
Total |
877 |
100 |
Depèn de les organitzacions benèfiques o de les ajudes públiques |
283 |
32,2 |
(Espontània) No pot pagar-se les necessitats bàsiques per viure (menjar, habitatge, roba ..) |
221 |
25,2 |
Té uns ingressos inferiors a 700 euros al mes per viure |
161 |
18,3 |
Els recursos són tan limitats que no pot participar plenament en la vida de societat en què viu |
131 |
14,9 |
Té un estatus social molt baix a la societat, independentment dels seus recursos |
42 |
4,8 |
(Espontània) És impossible definir la pobresa en una sola frase |
20 |
2,3 |
(Espontània) Altres |
7 |
0,8 |
No contesta |
13 |
1,4 |
Font: Observatori social d’Andorra. 1r semestre 2010
Pel que fa al que pensa la població d’Andorra sobre la definició de pobresa un 32% dels enquestats afirmen que ser pobre és aquell que depèn de les organitzacions benèfiques o d’ajudes públiques; de manera espontània un 25% dels enquestats s’inclinen per la definició que és aquell que no pot pagar-se les necessitats bàsiques per viure (menjar, beure...), un 18% defineix la pobresa quan té uns ingressos inferiors a 700 euros al mes per viure, un 15% pensen que la definició que més s’aproxima a la seva opinió és la que diu que els recursos de la persona són tan limitats que no pot participar plenament en la via de la societat en què viu, un 5% defineix la pobresa quan la persona té un estatus social molt baix a la societat independentment dels seus recursos, i un 2% dels enquestats diuen que els hi és impossible definir-la
Pel que fa a l’àmbit europeu, gairebé uns 80 milions de persones de la UE (un 16% de la població total) viuen per sota del llindar de pobresa. Segons l’estudi, els europeus no entenen la definició de la pobresa de la mateixa manera. Els resultats de l’Eurobarometre indiquen que gairebé un quart dels europeus (24%) pensen que la definició de ser pobre que més s’aproxima a la seva opinió és la que diu que els recursos de la persona són tan limitats que no pot participar plenament en la via de la societat en què viu; un 22% defineixen la pobresa quan la persona no pot pagar-se les necessitats bàsiques per viure, un 21% parlen de pobresa quan una persona depèn de les organitzacions benèfiques o de les ajudes públiques. Un 18% dels europeus creuen que una persona és pobra quan té uns ingressos inferiors al llindar de pobresa de cada país; un 8% defineix la pobresa quan la persona té un estatus social molt baix a la societat, independentment dels seus recursos, un 5% manifesta que li és impossible definir la pobresa i un 1% dóna d’altres definicions.
Pel que fa a les variables amb significació estadística es comprova que l’opció majoritària ja sigui entre homes o dones és la que defineix a les persones pobres com aquelles que depenen de les organitzacions benèfiques o de les ajudes públiques (un 36% entre les dones envers un 29% en el cas dels homes) seguit de, l’opció espontània en la qual es defineix a la persona pobra com aquella que no pot pagar-se les necessitats bàsiques per viure: menjar, beure, habitatge o altres (un 26% en els homes respecte envers a un 24% en el cas de les dones). El fet de definir la pobresa d’una manera o altra dóna pistes a l’hora de definir el tipus de pobresa d’un país, en el nostre àmbit la pobresa està molt relacionada amb el fet d’haver de recórrer a les organitzacions que ajuden a cobrir mancances o a les ajudes de les administracions i a pal·liar les mancances bàsiques per a la subsistència.
Quant a l’edat, es comprova que l’interval dels més joves (de 18 a 24 anys) defineix majoritàriament la pobresa com a aquelles persones que no poden pagar-se les necessitats bàsiques per viure (un 42%); en canvi, la definició majoritària entre el tram que comprèn entre 25 a 39 anys, de 40 a 54 anys i entre els de 55 o més anys, és la que afirma que ser pobre és aquell que depèn de les organitzacions benèfiques o de les ajudes públiques (amb percentatges que oscil·len entre un 31% i un 35%).
En relació amb la nacionalitat, les definicions majoritàries entre espanyols (37%), portuguesos i els d’altres nacionalitats (un 35% en cada cas) i en menor proporció els andorrans (27,5%) s’inclinen en la definició que una persona pobra és aquella que depèn d’organitzacions benèfiques o d’ajudes públiques. En canvi, els francesos (un 30%) defineixen en major percentatge la pobresa quan la persona té uns ingressos inferiors a 700 euros al mes per viure.
Pel que fa els estudis, els que presenten formacions d’estudis primaris no acabats o sense estudis i formacions de primària o secundària bàsica (amb un 32% i un 38% respectivament) opten per la definició que ser pobre és aquell que depèn de les organitzacions benèfiques o de les ajudes públiques; en canvi, els que presenten formacions de secundaria superior opten majoritàriament per la definició que diu que ser pobre és aquell que no pot pagar-se les necessitats bàsiques per viure (un 33%), pel que fa els que tenen formació universitària aquests s’inclinen majoritàriament per definir a la pobresa quan es tenen uns ingressos inferiors a 700 euros al mes per viure (amb un 28% de les respostes).
És curiós comprovar que els aturats de manera majoritària defineixen la pobresa quan la persona té uns recursos tan limitats que no pot participar de manera plena en la vida de societat en la qual viu (amb un 24% de les respostes), potser en aquest cas ajudats per la pròpia experiència vital, i en línies generals també s’observa que les proporcions superiors es troben entre els que pensen que ser pobre és la persona que depèn de les organitzacions benèfiques o de les ajudes públiques: les mestresses de casa (40%), seguit dels treballadors qualificats i semiqualificats del comerç, hostaleria i serveis personals i els treballadors no qualificats (un 39% en cada cas), jubilats i altres no ocupats (37%), el personal administratiu i similar (un 35%), els directius, propietaris i comandaments intermedis (un 32%) i els professionals tècnics i similar (un 26%). Els estudiants (un 39%) i els treballadors qualificats i semiqualificats de la indústria construcció i agricultura (un 28%) opten com a opció majoritària que ser pobre és quan la persona no es pot pagar les necessitats bàsiques per a viure.
Així, es podria afirmar, amb tota la cautela, que les persones relacionen la definició de pobresa amb el seu entorn i amb les dificultats econòmiques i d’altres que els hi toca superar de manera habitual.
2. Segons vostè, a Andorra, aproximadament quina proporció del total de la població és pobra?
|
Freqüències |
Percentatges |
Total |
877 |
100 |
Un 30% o més |
166 |
18,9 |
Un 20% |
252 |
28,7 |
Un 10% |
166 |
18,9 |
Un 5% |
69 |
7,9 |
Menys d' un 5% |
33 |
3,8 |
No contesta |
191 |
21,8 |
Font: Observatori social d’Andorra. 1r semestre 2010
Font: Observatori social d’Andorra. 1r semestre 2010
L’estimació que donen les persones enquestades a l’hora de dir quin és aproximadament el percentatge de pobres a Andorra revela que gairebé un 29% dels enquestats diu que representa un 20% del total de la població (és a dir, dues persones de cada deu), seguit de gairebé un 19% que diu que representa un percentatge del 30% (3 persones de cada 10), els que diuen que un 10% (un de cada 10 és pobre) representen gairebé un 19% de la mostra, només un 8% de la població enquestada creu que la proporció de pobres representa un 5% del total i un 4% dels enquestats creuen que representen menys d’un 5% sobre el total de la població. Cal assenyalar que gairebé en 22% de les persones enquestades no responen a la pregunta
Si fem la comparativa d’aquestes dades amb la mitjana resultant de la UE (Eurobarometre Special 321 “Pauvrete et exclusion sociale”) s’observa que un 21% de la mostra creu que una persona sobre tres és pobre (es a dir un 30% sobre el total de la població), un 27% una persona sobre 5 (un 20% del total), un 23% una persona sobre 10 (un 10%) i un 22% una persona sobre 20 o menys d’un 5% (5% o menys sobre el total de la població). Cal assenyalar que no contesten a la pregunta un 7% de la mostra.
Pel que fa a les variables sociodemogràfiques significatives per als resultats d’Andorra i en relació al sexe es comprova que l’opció majoritària, en els dos casos, és que hi ha una proporció d’un 20% sobre el total de la població que és pobra (gairebé un 30% dels homes respecte a prop d’un 28% tot i que s’observa que hi ha un 27% de dones que no contesten a la qüestió enfront d’un 17% entre els homes).
En relació amb l’edat l’estimació en tots els intervals també és majoritària en creure que hi ha dos de cada deu persones pobres amb intervals que oscil·len entre el 36% resultant en el tram d’edat de 18 a 24 anys al 24% entre els que tenen 55 o més anys (en aquests interval s’observa un percentatge d’un 34% de la mostra que no contesta a la pregunta).
Segons la nacionalitat, s’obtenen les freqüències més elevades, en l’estimació que creu que dues persones sobre deu són pobres amb percentatges que oscil·len entre un 32% dels nacionals espanyols a un 21% entre els d’altres nacionalitats.
Quant als estudis, els enquestats que tenen estudis primaris no acabats o sense estudis obtenen les proporcions més elevades en l’estimació que tres de cada 10 persones són pobres a Andorra (amb un 23% tot i que gairebé un 40% de la mostra no contesta), en la resta de formacions s’obtenen les majors proporcions en l’opció que dos de cada deu són pobres amb freqüències que van del 32% entre els que tenen estudis de secundària superior al 27% entre els que tenen formació universitària.
Pel que fa a l’ocupació és interessant comprovar que la majoria dels aturats i treballadors no qualificats estimen que la proporció de pobres al país és de 3 persones sobre 10 i de 2 sobre 10 (amb un 28% per a cadascuna de les opcions per als aturats i un 20% els treballadors no qualificats entre els que diuen que és el 30%) i, en canvi, entre els directius, propietaris i comandaments intermedis l’estimació majoritària és la de 1 persona pobre sobre 10 (amb un 27%), seguit de l’opció de 2 persones pobres sobre 10 (amb un 24%).
D’aquestes quatre opinions quina és més propera a la seva? (Només una resposta)
|
Freqüències |
Percentatges |
Total |
877 |
100 |
Perquè hi ha moltes injustícies a la nostra societat |
356 |
40,6 |
Perquè han tingut mala sort |
129 |
14,8 |
Perquè és una part inevitable del progrés |
122 |
13,9 |
Perquè són mandroses i els hi falta voluntat |
88 |
10 |
Cap d’aquestes |
137 |
15,7 |
No contesta |
44 |
5,1 |
Font: Observatori social d’Andorra. 1r semestre 2010
Font: Observatori social d’Andorra. 1r semestre 2010
Els enquestats d’Andorra tenen l’opinió majoritària que la raó principal per la qual hi ha persones que viuen en situació de pobresa és perquè hi ha moltes injustícies a la nostra societat (41%), seguit, però amb una freqüència inferior, dels que pensen hi ha persones en situació de pobresa perquè han tingut mala sort (15%), perquè és una part inevitable del progrés (14%), i, finalment, perquè són persones mandroses i els hi falta voluntat (un 10%). Cal assenyalar que gairebé un 16% dels enquestats diu que cap d’aquestes opinions defineix el per què hi ha persones en situació de pobresa.
Pel que fa a les variables sociodemogràfiques significatives s’observa que pel que fa al sexe de les persones enquestades no hi ha diferències a destacar. Quant a l’edat, es comprova que en tots els intervals la majoria dels enquestat opina que hi ha pobresa perquè hi ha moltes injustícies a la nostra societat amb percentatges que oscil·len entre el 52% resultant en l’interval del més joves (de 18 a 24 anys) i un 37% el l’interval d’edat superior (de 55 anys o més); en relació amb aquesta opinió també s’observa que a mesura que augmenta l’edat de les persones disminueixen les freqüències entre els que diuen que hi ha pobresa perquè hi ha injustícies.
Quant a la nacionalitat, la majoria creu que la principal raó de la pobresa és la injustícia a la nostra societat amb proporcions que van d’un 48% entre els d’altres nacionalitats i un 26% entre els nacionals francesos.
Pel que fa als estudis la majoria també creu que la definició que s’aproxima més és perquè hi ha moltes injustícies a la societat: les freqüències oscil·len en un 41% entre els enquestats que presenten formacions de secundària superior i el 34% entre els que tenen formació universitària.
Pel que fa a l’ocupació tots els col·lectius són de l’opinió, majoritària, que les causes de la pobresa es troben en la injustícia social i les proporcions superiors les troben entre el personal administratiu i similar (55,5%), seguit dels estudiants (amb un 54%), jubilats i altres no ocupats (43%) i els aturats (41%).
Segons els europeus (mitjana dels resultats dels 27 països que integren la UE)(1) i a l’igual que a Andorra la principal raó que explica l’existència de la pobresa és la injustícia social (un 47%), d’altres afirmen que les persones són pobres perquè són mandroses i els hi falta voluntat i perquè és una part inevitable del progrés (16% en cada cas), un 13% afirmen que les personen viuen en la pobresa perquè han tingut mala sort.
___________________________________________________________________________________
(1) Font: Eurobarometre Special 321 “Pauvrete et exclusion sociale”: http://ec.europa.eu/public_opinion/archives/ebs/ebs_321_en.pdf