Índex
1. Ingresos de la llar.
2. Dificultats de la llar per les seguents accions
3. Pagament de factures i de prèstecs
4. Percepciò de dificultats per fer pagaments importants.
___________________________________________________________________________________
1.- Tenint en compte els ingressos mensuals totals de la seva llar, vostè diria que la seva llar arriba a final de mes...
|
Freqüències |
Percentatges |
Total |
877 |
100 |
Molt fàcilment |
21 |
2,4 |
Fàcilment |
219 |
24,9 |
Relativament fàcilment |
238 |
27,1 |
Amb alguna dificultat |
260 |
29,6 |
Amb dificultat |
90 |
10,2 |
Amb molta dificultat |
46 |
5,3 |
No contesta |
4 |
0,5 |
Font: Observatori social d’Andorra. 1r semestre 2010
Font: Observatori social d’Andorra. 1r semestre 2010
Tenint en compte els ingressos totals de la a llar, poc més d’un 27% de la població enquestada afirma que la seva llar arriba a final de mes molt fàcilment o fàcilment (concretament, només un 2,4% dels enquestats diuen que hi arriben molt fàcilment i un 25% diuen que hi arriben fàcilment), un 57% de la mostra diu que arriba a final de mes relativament fàcilment o que hi arriba amb alguna dificultat (concretament, un 27% diu que hi arriba relativament fàcilment i gairebé un 30% de la mostra arriba amb alguna dificultat) i, finalment, un 16% de la mostra poblacional manifesta que hi arriba amb dificultat o amb molta dificultat (un 10% diu que hi arriba amb dificultat i un 5% amb molta dificultat).
Per comprendre millor les percepcions sobre la pobresa i l’exclusió social també es important examinar el context econòmic en el qual viuen els enquestats. Aquestes preguntes sobre pobresa i exclusió social s’han extret de l’Eurobarometer (Comissió Europea)(1) on es demana a la població dels diversos països que integren la Unió Europea si són capaços d’arribar a final de mes tenint en compte els ingressos totals de les seves llars. Si fem una comparativa amb els resultats obtinguts amb la mitjana d’Europa es comprova que 3 europeus sobre 10 (un 30%) afirmen que la seva llar és capaç d’arribar a final de mes fàcilment (un 9% molt fàcilment i un 21% fàcilment). Per contra, 1 europeu sobre 10 (un 10%) afirma trobar dificultats per arribar a final de mes (un 4% amb molta dificultat i un 8% amb dificultats). La majoria dels enquestats (un 56%) van seleccionar les dues categories centrals (un 29% diuen que hi arriben relativament fàcilment i un 27% amb alguna dificultat). Així mateix, podem veure que la situació a Andorra és molt similar a la mitjana d’Europa.
A continuació es presenten les variacions entre alguns del països de la Unió Europea (2) d’un estudi fet al 2009. Es constata que més de la meitat dels enquestats de Dinamarca (57%) i els d’Alemanya (un 45%) diuen que les seves llars arriben fàcilment a final de mes. La mitjana de la UE (30%), seguit d’Espanya (28%), Andorra (27%) i França (25%) són molt similars, quant als resultats, pel que fa al fet d’arribar de manera fàcil a final de mes. En percentatges inferiors trobem alguns dels països que integren la UE, com poden ser Itàlia (24%), Portugal (21%) i Romania (9%) entre els que diuen que arriben fàcilment a final de mes.
Tenint en compte els ingressos mensuals totals de la seva llar, vostè diria que la seva llar arriba a final de mes...
|
fàcilment |
mitjanament |
difícilment |
Ns/Nc |
Dinamarca |
57 |
37 |
5 |
1 |
Alemanya |
45 |
45 |
9 |
1 |
UE27 |
30 |
56 |
12 |
2 |
Espanya |
28 |
60 |
10 |
2 |
Andorra |
27 |
57 |
16 |
0 |
França |
25 |
62 |
12 |
2 |
Itàlia |
24 |
61 |
13 |
2 |
Portugal |
21 |
62 |
15 |
2 |
Romania |
9 |
63 |
24 |
4 |
Font: Observatori social d’Andorra. 1r semestre 2010
Font: Observatori social d’Andorra. 1r semestre 2010
2.-Dificultats de la llar per les seguents accions
|
Freqüències |
Percentatges |
Total |
877 |
100 |
Sí |
800 |
91,2 |
No |
75 |
8,6 |
No contesta |
2 |
0,2 |
Font: Observatori social d’Andorra. 1r semestre 2010
Font: Observatori social d’Andorra. 1r semestre 2010
A l’enquesta de l’Observatori també s’avalua, a l’igual que a l’Eurobarometre que realitza periòdicament la Comissió Europea, la capacitat de cobrir els béns de base de la població. Tal
i com s’observa a la taula anterior un 91% dels enquestats afirmen que poden mantenir la casa a una temperatura adequada respecte a gairebé un 9% que diuen que no.
Quant a les variables sociodemogràfiques significatives es comprova que són els andorrans i els d’altres nacionalitats (95% en cada cas), seguit dels espanyols (91%), francesos (85%) els nacionals que tenen les freqüències superiors pel que fa a poder permetre’s una temperatura adequada de la seva llar. Per contra, són els nacionals portuguesos els que obtenen la proporció més elevada pel que fa a no poder mantenir la temperatura adequada de la seva llar (un 21%).
Pel que fa als estudis s’observa que a mesura que aquests augmenten també disminueixen les freqüències entre els que no poden mantenir la temperatura adequada de la llar, en aquests sentit, la població que té estudis primaris bàsics o sense estudis presenta un percentatge d’un 27% entre els que no poden mantenir la casa a una temperatura adequada, seguit dels que tenen estudis primaris o secundaris bàsics (10%) i, en molta menor freqüència, els que tenen estudis secundaris superiors (5%) i estudis universitaris (un 1%).
Quant a l’ocupació i si ens centrem en els enquestats que diuen que no poden mantenir la temperatura adequada de les seves llars són, en primer lloc, els aturats (24%), seguit dels treballadors no qualificats (18%), jubilats i altres no ocupats (16%) i els treballadors de la indústria, construcció i agricultura (13%) els grups ocupacionals que presenten més problemes en aquesta qüestió.
Tot seguit s’exposen les dades d’Europa:
|
Total mostra |
Sí |
No |
Ns/nc |
Conjunt de la UE27 |
26719 |
91% |
7% |
2% |
Dinamarca |
1020 |
99% |
1% |
- |
Alemanya |
1549 |
97% |
3% |
- |
França |
1027 |
95% |
4% |
1% |
Bèlgica |
1005 |
94% |
6% |
- |
Regne Unit |
1331 |
92% |
7% |
1% |
Andorra |
877 |
91% |
9% |
- |
Espanya |
1026 |
89% |
8% |
3% |
Itàlia |
1039 |
85% |
9% |
6% |
Portugal |
1051 |
80% |
19% |
1% |
Romania |
1013 |
82% |
16% |
2% |
Bulgària |
1015 |
76% |
22% |
2% |
Font: http://ec.europa.eu/public_opinion/archives/ebs/ebs_321_en.pdf
|
Freqüències |
Percentatges |
Total |
877 |
100 |
Sí |
548 |
62,5 |
No |
305 |
34,8 |
No contesta |
23 |
2,7 |
Font: Observatori social d’Andorra. 1r semestre 2010
Font: Observatori social d’Andorra. 1r semestre 2010
En relació amb el fet de permetre’s una setmana de vacances fora de casa i no a casa de familiars ni amics els resultats mostren que 3 de cada 10 persones enquestades d’Andorra afirmen que no se les poden permetre enfront d’un 62,5% dels enquestats que contesten de manera afirmativa.
Referent a les variables sociodemogràfiques amb significació estadística s’observa que pel que fa a l’edat els col·lectius que diuen en proporcions superiors que no poden pagar-se una setmana a l’any fora de casa (i no a la casa de familiars ni amics) són els enquestats de 55 o més anys (40%), seguit de l’interval de 40 a 54 anys i el de 25 a 29 anys (un 33% en cada cas) i, amb menor freqüència, el tram d’edat dels més joves de 18 a 24 anys (amb un 30%).
Pel que fa a la nacionalitat són els nacionals portuguesos (un 47%), seguit dels espanyols (42%) i els d’altres nacionalitats (33%) els grups nacionals que diuen en percentatges més elevats que no es poden pagar una setmana de vacances fora de casa. Per contra, són andorrans i francesos (un 74% i un 71% respectivament) els que obtenen les proporcions més elevades entre els que diuen que no tenen cap dificultat per pagar aquesta setmana de vacances a l’any.
En relació amb els estudis es comprova que a mesura que el nivell d’instrucció de la població augmenta, disminueix el percentatge de casos entre els que diuen que no es poden pagar una setmana de vacances a l’any. En aquest sentit s’observa que els que tenen estudis primaris bàsics o sense estudis presenten un percentatge elevat entre els que no es poden permetre aquesta setmana de vacances a l’any (64%), seguit dels que tenen estudis primaris o secundaris bàsics (40%), estudis de secundària superior (32%) i, finalment, entre els que tenen formacions universitàries (un 15%).
Quant a l’ocupació són els aturats (76%), seguit dels treballadors no qualificats (amb un 51%), jubilats i altres no ocupats (un 42%), els treballadors de la construcció, els treballadors de l’hostaleria, comerç i serveis personals (39,5%), i els treballadors de la construcció, la indústria i l’agricultura (38,5%), els grups ocupacionals que presenten les proporcions superiors entre els que diuen que no es poden permetre una setmana de vacances a l’any fora de casa.
|
Total mostra |
Sí |
No |
Ns/nc |
Conjunt de la UE27 |
26719 |
65% |
33% |
2% |
Dinamarca |
1020 |
86% |
13% |
1% |
Alemanya |
1549 |
73% |
26% |
1% |
Bèlgica |
1005 |
76% |
24% |
- |
França |
1027 |
75% |
24% |
1% |
Regne Unit |
1331 |
69% |
29% |
2% |
Itàlia |
1039 |
66% |
29% |
5% |
Andorra |
877 |
62% |
35% |
3% |
Espanya |
1026 |
58% |
38% |
4% |
Portugal |
1051 |
51% |
46% |
3% |
Romania |
1013 |
37% |
58% |
5% |
Bulgària |
1015 |
31% |
66% |
3% |
Font: http://ec.europa.eu/public_opinion/archives/ebs/ebs_321_en.pdf
|
Freqüències |
Percentatges |
Total |
877 |
100 |
Sí |
838 |
95,6 |
No |
36 |
4,1 |
No contesta |
3 |
0,3 |
Font: Observatori social d’Andorra. 1r semestre 2010
Font: Observatori social d’Andorra. 1r semestre 2010
|
Total mostra |
Sí |
No |
Ns/nc |
Conjunt de la UE27 |
26719 |
90% |
9% |
1% |
Dinamarca |
1020 |
98% |
2% |
- |
Andorra |
877 |
96% |
4% |
|
Bèlgica |
1005 |
95% |
5% |
- |
Alemanya |
1549 |
94% |
6% |
- |
França |
1027 |
90% |
4% |
1% |
Regne Unit |
1331 |
93% |
5% |
2% |
Espanya |
1026 |
93% |
7% |
- |
Portugal |
1051 |
93% |
6% |
1% |
Itàlia |
1039 |
90% |
8% |
2% |
Romania |
1013 |
78% |
19% |
3% |
Bulgària |
1015 |
51% |
46% |
3% |
Font: http://ec.europa.eu/public_opinion/archives/ebs/ebs_321_en.pdf
Pel que fa a la capacitat econòmica per poder menjar carn, pollastre o peix cada dos dies es comprova que prop d’un 96% dels enquestats contesten de manera afirmativa envers un 4% que diu que no s’ho poden permetre.
En relació amb les proves d’associació, les variables de sexe, nacionalitat, edat i estudis no mostren diferències significatives estadísticament, la qual cosa és lògica atès l’alt grau de transversalitat en la resposta afirmativa, pel fet de ser massiva. Quant a l’ocupació es comprova que són els aturats (14%), els jubilats i altres no ocupats i el col·lectiu dels treballadors de la construcció, la indústria i l’agricultura (un 7% en cada grup) els que diuen en proporcions superiors que no poden fer un menjar de carn, pollastre o peix cada dos dies si volen.
|
Freqüències |
Percentatges |
Total |
877 |
100 |
L’afronta sense problemes |
341 |
38,9 |
L’afronta, però amb alguna dificultat de tant en tant |
371 |
42,3 |
L’afronta, però és una lluita constant |
137 |
15,6 |
No arriba a pagar algunes factures o préstecs |
15 |
1,7 |
Té veritables dificultats financeres i no arriba a pagar moltes factures o préstecs |
11 |
1,3 |
No contesta |
2 |
0,2 |
Font: Observatori social d’Andorra. 1r semestre 2010
Font: Observatori social d’Andorra. 1r semestre 2010
L’enquesta de l’Eurobarometre també vol quantificar quina és la capacitat dels europeus per fer front a les seves factures i pagaments de préstec. Tal i com s’observa a la taula de més amunt i en relació amb els resultats d’Andorra es comprova que en primer lloc, un majoria dels enquestats diuen que afronten bé la situació actual, però amb alguna dificultat de tant en tant (amb un 42%); en segon lloc, els que afronten els pagaments sense cap dificultat (39%); en tercer lloc, un 16% de la mostra afronta totes les seves factures i pagaments, però és una lluita constant; en quart lloc, se situen els que no arriben a pagar algunes factures o préstecs (un 2% de la mostra) i, finalment, trobem els enquestats que tenen veritables dificultats financeres i no arriben a pagar moltes factures o préstecs (un 1%).
Quant a les variables significatives estadísticament s’observa que són els homes (un 42,5% envers un 35% en el cas de les dones) els que diuen en major proporció que afronten sense cap dificultat els pagaments de factures. Pel que fa a l’edat dels enquestats es comprova que a mesura que augmenten els intervals d’edat també s’eleven els percentatges entre els que diuen que no tenen cap dificultat per fer front als pagaments, en aquest sentit s’observa que les freqüències inferiors en aquesta qüestió les trobem en l’interval de 18 a 25 anys (un 32%), seguit del tram de 25 a 39 anys (34%), els de 40 a 54 anys (un 40%) i els que obtenen la freqüència superior, els de 55 o més anys (un 44,5%). Segons la nacionalitat, els que tenen les proporcions superiors pel que fa a fer front sense problemes a totes les factures i pagaments són, en primer lloc, els d’altres nacionalitats i els andorrans (amb un 47% i un 46% respectivament), seguit dels francesos (un 42%), portuguesos (35%) i espanyols (32%). En relació amb els estudis també es pot veure que els enquestats amb una instrucció més elevada són els que amb una proporció superior afirmen que no tenen problemes per fer front les factures i pagaments de la llar: els de formació universitària (58%) i estudis de secundaria superior (35%). I en canvi es troben freqüències lleugerament inferiors entre els que tenen estudis primaris o sense estudis i estudis de primària o secundària bàsica (amb un 34% i un 33% respectivament) Si fem la comparativa d’aquestes dades amb les resultants a Europa (darrer estudi de 2009) el grup més nombrós de població és el que afirma que afronta els pagaments sense problemes (44%), seguit dels que responen que l’afronten, però amb alguna dificultat (un 33%), i menys nombrós el grup dels que afirmen que afronten els pagaments, però és una lluita constant (16%), que no arriben a pagar algunes factures o préstecs (un 3%), i els que tenen veritables dificultats en fer front aquests pagaments (un 2% i no contesten a la qüestió que es planteja un altre 2%).
A continuació i per fer la comparativa dels resultats es detallen els percentatges per a cadascuna de les categories d’alguns dels països que integren la Unió Europea:
|
Total mostra |
sense problemes |
Alguna dificultat |
És una lluita constant |
No arriba a pagar |
Té veritables dificultats |
Ns/nc |
Conjunt de la UE27 |
26719 |
44% |
33% |
16% |
3% |
2% |
2% |
Dinamarca |
1020 |
74% |
19% |
4% |
1% |
1% |
1% |
Bèlgica |
1005 |
56% |
28% |
11% |
3% |
1% |
1% |
Regne Unit |
1331 |
53% |
30% |
10% |
2% |
1% |
4% |
Alemanya |
1549 |
51% |
32% |
13% |
2% |
1% |
1% |
França |
1027 |
47% |
34% |
15% |
1% |
1% |
2% |
Espanya |
1026 |
40% |
36% |
18% |
3% |
2% |
1% |
Andorra |
877 |
39% |
42% |
16% |
2% |
1% |
0% |
Itàlia |
1039 |
40% |
35% |
18% |
3% |
1% |
3% |
Romania |
1013 |
17% |
50% |
23% |
4% |
3% |
3% |
Portugal |
1051 |
14% |
42% |
36% |
3% |
2% |
3% |
Bulgària |
1015 |
6% |
40% |
34% |
14% |
5% |
1% |
Font: http://ec.europa.eu/public_opinion/archives/ebs/ebs_321_en.pdf
4.- Een els propers 12 mesos, diria que hi ha un risc alt, algun risc, no gaire risc o que no hi ha cap risc que vostè o la seva llar no pugui...
- Pagar el seu lloguer a temps
|
Freqüències |
Percentatges |
Percentatges/sobre els que tenen lloguer.N=577 |
Total |
877 |
100 |
100 |
Risc alt |
31 |
3,6 |
5,4 |
Algun risc |
157 |
17,9 |
27,2 |
No gaire risc |
107 |
12,3 |
18,5 |
Cap risc |
282 |
32,1 |
48,8 |
No pertinent |
286 |
32,6 |
-- |
No contesta |
13 |
1,5 |
-- |
Font: Observatori social d’Andorra. 1r semestre 2010
Quan a la població enquestada se li demana si ell o la seva llar tenen algun risc de no poder pagar el seu lloguer a temps s’observa que una majoria (un 44% de la mostra) diu que no té gaire risc o cap risc (concretament, un 12% diuen que no tenen gaire risc de no fer front al lloguer del pis i un 32% diu que cap risc); en canvi, hi ha un 22% dels enquestats, és a dir, 2 de cada 10 persones que tenen un risc alt o algun risc de no poder fer front al seu lloguer a temps (gairebé un 4% diu que té un risc alt i un 18% algun risc). Un 33% del total de la mostra diu que no paga un lloguer.(3)
Pel que fa a les variables sociodemogràfiques significatives estadísticament s’observa que quant al sexe no hi ha diferències d’associació, tot i que s’observa que hi ha un percentatge lleugerament més elevat en el cas de les dones pel que fa a tenir més dificultats a l’hora de fer front als pagaments del lloguer (un 23% envers un 20% en el cas dels homes).
En relació amb l’edat, l’inteval que afirma que té un risc alt o algun risc de no poder fer front a les despeses de lloguer són els trams intermedis d’edat, és a dir, el tram de 25 a 39 anys (27%) i els de 40 a 55 anys (21%).
Quant a la nacionalitat, són els portuguesos (amb un 37%) seguit, però amb una freqüència inferior, dels espanyols (un 28%) els grups que diuen tenir més dificultats per pagar el lloguer a final de mes.
En relació amb els estudis són els que presenten una formació acadèmica inferior els que diuen amb freqüències superiors que tenen un risc alt o algun risc de no poder fer front a les despeses del lloguer (un 29% entre els que tenen estudis primaris no acabats o sense estudis i un 30% entre els que tenen estudis primaris o secundaris bàsics) en canvi, els que ho diuen en proporcions inferiors són els que tenen estudis secundaris superiors (17%) i els de formacions universitàries (7%); a l’igual que també s’observa que les freqüències més elevades, entre els que no paguen lloguer, es troben entre les formacions acadèmiques superiors (un 38% entre els de secundària superior i un 50% entre els que tenen formacions universitàries).
Pel que fa a l’ocupació els grups que presenten un risc més elevat de no poder fer front a les despeses del lloguer són: els aturats (55%), seguit dels treballadors no qualificats (38%), els treballadors qualificats i semiqualificats del comerç, hostaleria i serveis personals (28%) i els treballadors qualificats i semiqualificats de la indústria, la construcció i l’agricultura (26,5%). Per contra, els grups ocupacionals menys diuen que tenen risc de no fer front aquestes despeses són: els professionals tècnics i similar (7%), els estudiants (12%) i els directius, propietaris i comandaments intermedis (19%).
Si comparem aquestes dades amb les resultats de la UE al 2009 (mitjana dels 27 països que integren la Unió Europea) es comprova que un 13% dels europeus tenen un risc alt o algun risc de no poder fer front a les despeses de lloguer (a Andorra aquest risc elevat augmenta en comparació a la mitjana europea a un 22%). A continuació es detallen els resultats d’alguns dels països que integren la UE.
|
Total mostra |
Risc alt/algun risc |
No té risc |
Ns/nc |
Conjunt de la UE27 |
26719 |
13% |
75% |
12% |
Dinamarca |
1020 |
4% |
94% |
1% |
Alemanya |
1549 |
7% |
87% |
6% |
França |
1027 |
8% |
82% |
10% |
Regne Unit |
1331 |
9% |
82% |
9% |
Bèlgica |
1005 |
11% |
78% |
11% |
Romania |
1013 |
16% |
65% |
19% |
Bulgària |
1015 |
17% |
78% |
5% |
Espanya |
1026 |
21% |
61% |
18% |
Portugal |
1051 |
21% |
55% |
24% |
Andorra |
877 |
22% |
77% |
1% |
Itàlia |
1039 |
22% |
67% |
11% |
Font: http://ec.europa.eu/public_opinion/archives/ebs/ebs_321_en.pdf
- Pagar la seva hipoteca a temps (si paga hipoteca)
|
Freqüències |
Percentatges |
Percentatges sobre els que tenen hipoteca. N=239 |
Total |
877 |
100 |
100 |
Risc alt |
15 |
1,8 |
6,2 |
Algun risc |
49 |
5,6 |
20,5 |
No gaire risc |
54 |
6,2 |
22,6 |
Cap risc |
121 |
13,8 |
50,6 |
No pertinent |
631 |
72 |
|
No contesta |
7 |
0,7 |
|
Font: Observatori social d’Andorra. 1r semestre 2010
Quan a la població enquestada se li demana si ell o la seva llar tenen algun risc de no poder pagar la seva hipoteca a temps s’observa que una gran majoria (un 72% de la mostra) diu que no paga hipoteca ja sigui perquè ja ha finalitzat els pagaments o perquè no té un crèdit hipotecari o perquè viuen en un habitatge de lloguer; un 20% de la població enquestada diu que no té gaire risc o cap risc en què no pugui pagar la seva hipoteca a temps (concretament, un 6,2% diuen que no tenen gaire risc de no fer front a la hipoteca i un 14% diu que cap risc); en canvi, hi ha un 7% dels enquestats que afirmen tenir un risc alt o algun risc de no poder fer front a la seva hipoteca a temps (gairebé un 2% diu que té un risc alt i un 6% algun risc).(4)
Pel que fa a les variables amb significació estadística es comprova que en relació amb el sexe no hi ha diferències a destacar. Quant a l’edat, s’observa que les freqüències més elevades es troben entre els que no tenen hipoteca, que majoritàriament són els majors de 55 anys (84%) i els més joves (78%) ja sigui perquè encara no han contractat la seva primera hipoteca –cas dels joves– o perquè ja l’han pagat –probablement el cas més comú entre els majors de 55 anys–. I, entre els que tenen un risc alt o algun risc els que presenten les freqüències més elevades són els intervals intermedis (de 25 a 54 anys) amb un percentatge del 9% per a cadascun dels trams d’edat, que són els que en un percentatge superior tenen hipoteca.
Quant a la nacionalitat i entre els que no tenen gaire risc o cap risc per fer front als pagaments de la hipoteca es troben en primer lloc els andorrans (24,5%), seguit dels espanyols (17,5%), portuguesos (17%) i francesos i altres nacionalitats (amb un 14% i un 15% respectivament).
En relació amb els estudis s’observa que a mesura que aquests augmenten també augmenta el percentatge entre els que no tenen gaire risc o cap risc en no poder fer front a la seva hipoteca: estudis primaris no acabats o sense estudis (14%), estudis primaris o secundaris bàsics (16%), estudis secundaris superiors (23%) i estudis universitaris (26%) alhora que també es comprova que disminueixen els percentatges entre els que diuen que no tenen hipoteca (un 80% entre els que tenen estudis primaris no acabats o sense estudis, un 76% entre els que tenen estudis de primària o secundària bàsica, un 68% entre els que presenten formacions de secundària superior i un 65% entre els que presenten estudis universitaris).
Pel que fa a l’ocupació són els directius, propietaris i comandaments intermedis i els aturats els que presenten les proporcions superiors entre els que diuen que tenen un risc alt o algun risc en no poder fer front als pagaments de la hipoteca (amb un 13,5% i un 13% respectivament), seguit dels treballadors qualificats o semiqualificats de la indústria, construcció i agricultura (11%) i el personal administratiu i similar (10%). La majoria dels enquestats diuen que no tenen hipoteca amb percentatges que oscil·len entre el 87% dels aturats i el 59% entre els directius propietaris i comandaments intermedis.
Si comparem aquestes dades amb les resultats de la UE (mitjana dels 27 països que integren la Unió Europea) es comprova que un 13% dels europeus tenen un risc alt o algun risc de no poder fer front a la hipoteca (a Andorra aquest risc de no poder fer front al préstec hipotecari augmenta en comparació a la mitjana europea a un 20,5%). A continuació es detallen els resultats d’alguns dels països que integren la UE.
|
Total mostra |
Risc alt/algun risc |
No té risc |
Ns/nc |
Conjunt de la UE27 |
26719 |
13% |
66% |
21% |
Dinamarca |
1020 |
3% |
88% |
9% |
França |
1027 |
4% |
67% |
29% |
Bulgària |
1015 |
4% |
73% |
23% |
Alemanya |
1549 |
7% |
71% |
22% |
Andorra |
877 |
7% |
92% |
1% |
Bèlgica |
1005 |
8% |
73% |
19% |
Regne Unit |
1331 |
8% |
78% |
14% |
Romania |
1013 |
17% |
55% |
28% |
Portugal |
1051 |
20% |
57% |
27% |
Itàlia |
1039 |
24% |
62% |
14% |
Espanya |
1026 |
25% |
58% |
17% |
Font: http://ec.europa.eu/public_opinion/archives/ebs/ebs_321_en.pdf
- Fer front a una despesa inesperada de 400 euros
|
Freqüències |
Percentatges |
Total |
877 |
100 |
Risc alt |
108 |
12,3 |
Algun risc |
236 |
26,9 |
No gaire risc |
149 |
16,9 |
Cap risc |
371 |
42,3 |
No contesta |
14 |
1,5 |
Font: Observatori social d’Andorra. 1r semestre 2010
Font: Observatori social d’Andorra. 1r semestre 2010
Quan a la població enquestada se li demana si ell o la seva llar tenen algun risc de no poder fer front a una despesa inesperada de 400(5) euros un 59% de la mostra diu que no té gaire risc o cap risc (concretament, un 17% diuen que no tenen gaire risc de no fer front a un pagament inesperat de 400 euros i un 42% diu que cap risc); en canvi, hi ha un 39% dels enquestats, és a dir, gairebé 4 de cada 10 persones que tenen un risc alt o algun risc de no poder fer front a una despesa inesperada de 400 euros (gairebé un 12% diu que té un risc alt i un 27% algun risc).
Quant a les variables amb significació estadística són les dones les que amb una proporció més elevada tenen un risc alt o algun risc de no poder fer front a una despesa inesperada de 400 euros (un 45% respecte a un 34% en el cas dels homes).
En relació amb l’edat és l’interval de 25 a 39 anys (amb un 42%) el que diu en percentatges superiors que té un risc més elevat a l’hora de no poder fer front a una despesa inesperada de 400 euros tot i que la resta de trams d’edat també ho afirma amb percentatges al voltant del 38%.
Quant a la nacionalitat són portuguesos (un 54%), seguit dels espanyols (un 48%) i els francesos (amb un 39%) els grups nacionals que tenen un risc alt o algun risc de no poder fer front a una despesa inesperada de 400 euros. Per contra, són els andorrans (amb un 72%) i els d’altres nacionalitats (amb un 61%) els que diuen que tenen no gaire risc o poc risc en proporcions superiors a la resta de nacionalitats.
En relació amb els estudis es comprova que a mesura que aquests augmenten, disminueixen les freqüències entre els que tenen un risc alt o algun risc de no poder fer front a una despesa imprevista de 400 euros: un 57,5% entre els que tenen estudis primaris no acabats o sense estudis, un 47% entre els que tenen estudis primaris o secundaris bàsics, un 39% en els estudis secundaris superiors i un 15% entre els que presenten estudis universitàries.
Pel que fa a l’ocupació els col·lectius que presenten el risc més elevat quant a no poder fer front a una despesa imprevista de 400 euros es comprova que són els aturats (79%), seguit dels treballadors no qualificats (60%), els treballadors de la indústria, construcció i agricultura i els treballadors del comerç, hostaleria i serveis personals (amb un 44% respectivament).
Si comparem aquestes dades amb les resultats de la UE (mitjana dels 27 països que integren la Unió Europea) es comprova que un 37% dels europeus tenen un risc alt o algun risc de no poder fer front a una despesa imprevista de 400 euros (a Andorra aquest risc de no poder fer front a aquesta despesa inesperada en relació amb la mitjana europea és d’un un 39% sobre el total). A continuació es detallen els resultats d’alguns dels països que integren la UE.
|
Total mostra |
Risc alt/algun risc |
No té risc |
Ns/nc |
Conjunt de la UE27 |
26719 |
37% |
60% |
3% |
Dinamarca |
1020 |
19% |
80% |
1% |
Alemanya |
1549 |
30% |
69% |
1% |
Bèlgica |
1005 |
30% |
69% |
1% |
França |
1027 |
32% |
66% |
2% |
Itàlia |
1039 |
36% |
60% |
4% |
Andorra |
877 |
39% |
59% |
2% |
Regne Unit |
1331 |
39% |
58% |
3% |
Espanya |
1026 |
44% |
49% |
7% |
Romania |
1013 |
44% |
46% |
10% |
Bulgària |
1015 |
45% |
49% |
6% |
Portugal |
1051 |
50% |
47% |
3% |
Font: http://ec.europa.eu/public_opinion/archives/ebs/ebs_321_en.pdf
_______________________________________________________________________________________________
(1) Font: Eurobarometer Spécial 321 “ Pauvrete et exclusion sociale” Per a més informació i consulta dels diferents resultats dels 27 països que integren la Unió Europea consulteu (resultats 2009): http://ec.europa.eu/public_opinion/archives/eb_special_en.htm
(2) Cal assenyalar que pel que fa a la metodologia a Europa entren dins de la mostra la població major de 15 anys i en el nostre estudi la mostra és a partir dels 18 anys (vegeu metodologia de l’Observatori).
(3) Considerant només les persones que paguen lloguer, la majoria, un 67%, diuen que no tenen risc de no poder pagar el lloguer a temps (un 18,5% no gaire risc i un 49% cap risc), mentre que al voltant d’un 32% diuen que la seva llar té risc de no poder pagar-lo a temps (un 5% un risc alt i un 27% algun risc).
(4) Aquests percentatges calculats sobre les persones que tenen una hipoteca representen un 73% que no tenen risc d’impagament (un 23% no gaire risc i un 51% cap risc) per un 27% que tenen risc de no poder pagar-la a temps (un 6% risc alt i un 20,5% algun risc).
(5) Aquesta xifra correspon al 60% del llindar de pobresa calculat per a cadascun dels països i en euros. Per a Andorra correspon al 60% del LEP (Llindar Econòmic de Precarietat) que segons càlculs del Govern d’Andorra és d’aproximadament 700 euros.